"ALCARRÀS" de Carla Simón i Pipó

"ALCARRÀS" de CARLA SIMÓN i PIPÓ

L'ovació rebuda aquest dimarts en la projecció de la Berlinale ja era un gran auguri, i s'ha confirmat. La pel·lícula de Carla Simón "Alcarràs" ha fet història i s'ha convertit en el primer llargmetratge en català que s'emporta l'Os d'Or de la Berlinale.

"Alcarràs",  és el segon llargmetratge de Carla Simón, després de l'exitosa òpera prima "Estiu 1993". En aquest film, que també passa a l'estiu, la directora ens mostra part del seu univers personal per explicar-nos la història dels Solé, una família que després de generacions dedicades a l'agricultura del préssec, es veu obligada a fer la seva última collita. 

Ambientada a Alcarràs (el Segrià), la trama consisteix en un drama rural familiar sobre la desaparició de les activitats agrícoles, que gira al voltant de la intenció d'instal·lar plaques solars en una parcel·la agrícola dedicada fins ara al cultiu del presseguer, empenyent els membres de la família Solé a retrobar-se.

Simón coneix bé la temàtica i la zona on ha rodat. Part de la seva família també es dedica a l'agricultura en aquest poble de Lleida. Per això, "Alcarràs" també és la reivindicació d'un estil de vida i la defensa de la pagesia, un ofici que Simón creu que està desapareixent:

"Per mi, el tema de cultivar en família està una mica en perill d'extinció i s'ha de protegir aquest model, perquè ningú millor que una família pot cuidar les seves terres... Quan hi entra una gran empresa i acumula molt terreny, mai tindrà tanta cura de la terra com una família que se l'estima."

El repartiment està format pels actors no professionalscom :  Jordi Pujol Dolcet , Anna Otin,  Xènia Roset,  Albert Bosch,  Ainet Jounou,  Josep Abad,  Montse Oró,  Carles Cabós,  Berta Pipó 

 Després d'un llarg procés de casting, que va durar més d'un any, la directora catalana els va triar entre els 9.000 candidats que va anar trobant-se aprofitant les festes majors d'estiu a les comarques del Segrià, l'Urgell i el Pla d'Urgell.

L'objectiu era aconseguir autenticitat i credibilitat, ja que, per Simón, aquestes persones reals són les que millor poden conèixer la terra i la seva feina i, per tant, les que millor ho poden mostrar a la pantalla:

 

"Els actors són meravellosos i poden fer de pagès, però, quan tu veus un senyor que és pagès, com puja al tractor, com el mou i el condueix, com cull un préssec..., això no es pot copiar. Un pagès ho sent. I per a mi era important que la gent que fes aquesta pel·lícula tingués un vincle real amb la terra."