Caterina Albert i Paradís (Víctor Català, 1869 – 1966)

Caterina Albert i Paradís és un referent de la literatura modernista catalana que publicava amb el pseudònim Víctor Català. Va començar a signar les obres com a home després de guanyar els Jocs Florals d’Olot del 1898. Quan es va saber que la peça guanyadora, La infanticida, l’havia escrit una dona, hi va haver un gran rebombori i la van censurar. Va ser una autora innovadora, en gran part pels temes que tractava: la discriminació de la dona, el desig femení, la crítica del matrimoni…, i ja va tenir èxit i reconeixement en la seva època. Solitud es considera la seva gran obra, traduïda a diverses llengües i adaptada al cinema. Tot i que se sabia que Víctor Català en realitat era una dona, l’escriptora va decidir continuar fent servir el pseudònim per separar la vida privada de la professional, tot esdevenint una icona per a moltes dones del segle XIX.

Dorothy Lucille Tipton (Billy Tipton, 1914 - 1989)

Nascuda a Oklahoma l’any 1914, el seu desig des de petita era ser música de jazz,  de manera que amb 19 anys ho va abandonar tot i va convertir en Billy Tipton. El que volia era ser reconeguda en la seva època, com a music de jazz on només  triomfaven els homes. Va aconseguir ser un artista de renom, i va treballar amb molts músics famosos al llarg de la seva vida, fins i tot va formar la seva pròpia banda de jazz amb altres dos artistes. Va tocar fins que l’artritis la va fer retirar dels escenaris. Fins al moment de la seva mort no es va conèixer el seu veritable sexe, utilitzava embenats per ocultar els pits.

La seva dona i els seus tres fills adoptius no van descobrir mai aquest secret. El motiu pel qual es desconeixia el seu gènere, es devia al fet que els va explicar que de jove havia tingut un accident de cotxe que li va deixar diverses costelles trencades, li va deformar els genitals, i per això no volia mantenir relacions sexuals o que la veiessin nua.

Concepción Arenal (1820 - 1893)

Va ser una nena òrfena des dels nou anys, quan el seu pare, un militar vilipendiat per la seva ideologia liberal, va morir després de caure malalt diverses vegades a la presó. Va ser autodidacta i amb 21 anys va haver de disfressar-se d’home per poder ingressar com a oient a la Facultat de Dret de la Universitat Central de Madrid: es va tallar els cabells, es va posar levita, capa i barret de copa. Malgrat tot, l’engany del transvestisme no va durar gaire, perquè el rector de la universitat la va enxampar i la va reptar a cursar un examen. Una prova que va superar amb una nota tan brillant que els responsables de la universitat no van tenir més remei que deixar-la assistir a les classes, però amb

moltes limitacions: tutelada i apartada, tenia prohibit xerrar amb els altres alumnes i mai no es va poder matricular ni va rebre cap títol.

El missatge li va quedar clar: per existir socialment calia ser home. Per això va seguir disfressant-se de cavaller per acudir a tertúlies polítiques i literàries.