" El racó de pensar " per Carme Ruscalleda

L’acció de pensar, es l’acte que ens diferencia dels animals irracionals que habitem en aquest mon tant ple de diferencies i contrastos. Pensar es una acció reflexiva davant d’una decisió per poc important que sigui, sense adonar-nos-en, reaccionem i decidim.

Quantes i quantes coses hem tirat endavant sense pensar-hi massa, potser per la inèrcia, perquè ens hi hem acostumat, o perquè hi ha coses que fem sense gastar-hi ni un instant a pensar.

Ara mateix hi ha una campanya publicitària d’una empresa de productes d’alimentació que pregona “pensa com  menges, menja com penses” , es fantàstic que des d’aquest món tan tecnològic i modern que habitem, des de la publicitat ens invitin a “pensar”, precisament en una època tan plena d’incerteses, inseguretats i riscos tant per la salut com per l’economia.

Us invito a “fer volar la imaginació” com menjaven els nostres avis i besavis?, només per posar una dada, als anys 50, era un luxe a l’abast de molt pocs, poder disposar a les llars d’una nevera.

Naturalment els nostres avis i besavis paraven la taula amb aliments relacionats amb la productivitat estacional, uns aliments que ara en llenguatge modern, anomenem aliments de “km0”

D’ençà, les llars han canviat notablement, ara disposem d’uns equipaments elèctrics o a gas, que climatitzen la casa, rentem la roba i els plats a màquina escollint programes especials per a cada necessitat, assequem també a màquina, aspirem la pols de forma mecanitzada i robotitzada. A la cuina gaudim d’uns estris i aparells que ens fan les tasques fàcils i àgils, disposem de nevera i congelador,,,,,i com es possible que ara estem cuinant menys que els nostres avis i besavis que tot era mes complicat i més difícil.

Us invito a visitar EL RACÓ DE PENSAR,  i us formuleu aquesta pregunta : realment menjo com pertoca? menjo d’acord a l’herència cultural dels que ens han precedit? Valorem que habitem un dels llocs més longeves d’aquest mon, i tinguem tots clar que la longevitat està estretament relacionada amb el que mengem. PENSEM-HI!