Frida Kahlo
Frida Kahlo va ser una pintora mexicana, reconeguda pels seus famosos autoretrats, qualificats com a part del moviment surrealista. La pintora, que va dir no identificar-se amb el moviment, va crear un estil propi prenent els aspectes de la seva vida, barrejant-los amb els elements de la naturalesa i la identitat mexicana. Frida es va inspirar en la cultura popular per explorar a través de la pintura el gènere, les classes, la raça i la societat mexicana.
En la cerca de les arrels estètiques de Mèxic, va realitzar esplèndids retrats de nens i obres inspirades en la iconografia mexicana anterior a la conquesta, però són les teles que se centren en ella mateixa i en la seva atzarosa vida les que l'han convertit en una figura destacada de la pintura mexicana del segle XX. La producció de l'artista mexicana és un exemple d'aquest tipus d'art que serveix com a poderós instrument per exorcitzar l'angoixa d'una realitat hostil. A través de la pintura Frida Kahlo reflectiria de manera supèrbia la col·lisió entre la seva ànsia de felicitat i la insistent amenaça de la seva destrucció, alhora que conjurava la dualitat irreductible entre els somnis (d'amor, de fills) i la realitat (dolor e impotència). Influïda per les idees de vindicació d'identitat que propagava el nacionalisme revolucionari, Frida vestia amb llargues faldilles mexicanes, monyos trenats amb cintes de colors i collarets i arracades precolombins. Així la trobem a Autoretrat com Tehuana (1943, Col·lecció Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic), representada com a mexicana "autèntica" i accentuant els seus trets mestissos (tenia sang espanyola, índia i alemanya). Producte d'aquesta mateixa ideologia nacionalista són els fons d'algunes de les seves obres com l'Autoretrat amb micos (1943, Col·lecció Natasha Gelman, Ciutat de Mèxic), en què la seva figura apareix retallada sobre plantes selvàtiques i envoltada d'animals.
