SEMINCI 2023

13/10/2023

 

                                                             logo_web_1000_d.png

 

Des del seu naixement a mitjans dels cinquanta com a mostra de cinema religiós i de valors humans, la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci) s'ha consolidat com un dels festivals més prestigiosos d'Europa, un aparador on es donen cita autors consolidats i noves promeses de diferents latituds per traçar una panoràmica plural i versàtil del cinema contemporani.

Aquesta aposta per una programació arriscada i valenta que doni cabuda a llenguatges i formes dispars, que serveixi de recer a propostes veritablement independents, és la segella d'identitat d'un certamen que ha apostat per l'autoria des dels seus orígens, com demostra que la primera Espiga d'Or, el màxim guardó del certamen, recaigués sobre els quatre-cents cops, de Truffaut. La projecció d'aquesta pel·lícula en una Espanya sotmesa a la censura no va ser l'excepció, sinó la regla que va consagrar la Seminci com una finestra al món, com el lloc de referència on poder veure obres l'estrena comercial de les quals estava limitada, quan no ja prohibida . Va ser a Valladolid on es van poder veure, en la seva versió íntegra, obres de Bergman, Wilder, Kurosawa, Bresson, Welles, Wajda, Oliveira, Fellini, Pollack, Frankenheimer, Kluge, Brooks, Preminger, Kobayashi i Fuller, per citar-ne només alguns els noms que, any rere any, van omplir les sales d'un públic fidel i àvid d'un cinema que sortís de la norma, ple de temàtiques i formes que trenquessin amb la producció anquilosada que arribava a unes pantalles.

En les seves últimes edicions, Valladolid ha apostat per nous creadors com Jacques Audiard, Alexander Payne, Denis Villeneuve, Andreas Dressen, Wolfgang Becker, Christian Petzold, Kelly Reichardt, Damien Chazelle, Wang Quan'an i Chloé Zhao, per citar-ne només uns quants els que han integrat programacions acompanyades de cicles i retrospectives que conformen un altre dels puntals sobre els quals se sosté la cita i que tenen per objectiu il·luminar la producció de diferents punts del mapa, sempre estructurats des d'un rigor i una coherència inscrits a l'ADN del festival.